Hi ha cops que, encara que l’equip tingui unes grans aptituds físiques, la predisposició dels jugadors o la manca de resolució de problemes pot tacar una gran temporada. En aquest apartat, us compartim algunes idees de caràcter força lúdic que poden donar una empenta a la motivació i entusiasme dels jugadors en moments crítics de la temporada. A més, poden afavorir el significat d’equip, especialment, les primeres setmanes si el grup no es coneix prèviament.


JOCS AMB GLOBUS

Els globus són un gran recurs per utilitzar amb infants. En primer lloc, pel grau de motivació que desperta en ells i, en segon lloc, per les seves característiques físiques. Hi ha multitud d’activitats per fer amb globus, a continuació veurem les més atractives en el món de l’esport infantil i la psicomotricitat.

Un dels jocs que podem fer són, per exemple, curses individuals, evitant que el globus caigui al terra. Per fer-ho més divertit, podem demanar que siguin ells qui vagin limitant les parts del cos amb les que podem tocar el globus.

Un altre joc, que a més de treballar aspectes com l’esquema corporal ens permetrà treballar la cohesió de grup, serà la cursa per parelles o trios, portant també el globus amb diferents parts del cos.

Una altra proposta amb globus és un joc cooperatiu. Consisteix en posar més globus que nens i nenes i un límit de temps, per exemple, un minut. Durant aquesta estona els globus no han de caure al terra. Al final del joc es farà un recompte dels globus que s’ha aconseguit sostenir a l’aire, com més, millor.

Fem volar la imaginació i juguem amb globus. La diversió estarà assegurada!


PASSEM PEL CÈRCOL

Aquesta activitat ens servirà per fomentar el treball en equip i per demostrar que sense separar-nos també podem aconseguir l’objectiu. A més, és un exercici divertit amb el que riuen i dialoguen entre ells. Consisteix en fer un rodona entre tots, també pot participar l’entrenador o entrenadora per donar a entendre que també formem part de l’equip. Tots els components han d’estar agafats de les mans amb els del seu costat, i en cap moment es podran deixar anar. Col·locarem un cèrcol entre mig de dos nens, i a partir de llavors, hauran d’aconseguir que el cèrcol doni una volta sencera sense deixar-nos anar de les mans, és a dir, passant per dins d’ell tots els jugador i jugadores de l’equip. En cas de ser molts, podem posar més d’un cèrcol, inclús podem demanar que un cèrcol hagi d’atrapar a l’altre.


MATA-BOLETS

Mata-bolets lliure. Tots els nens i nenes es mouen lliurement per l’espai. La pilota no és propietat de ningú, sinó de qui l’agafi. Qui la tingui en les seves mans, l’ha de llençar cap als seus companys. En cas que la pilota sigui esquivada, cap dels dos implicats es veurà afectat, i el joc seguirà amb normalitat amb el següent que agafi la pilota. Ara bé, si la persona que llença aconsegueix que la pilota toqui al seu company i seguidament caigui al terra, aconseguirà que el seu company estigui eliminat i hagi de romandre assegut al terra. Si, en canvi, la víctima del llançament, aconsegueix agafar la pilota a l’aire, l’eliminat serà el llançador, el qual haurà d’asseure’s. Per poder-se aixecar i seguir jugant, haurà d’estar atent per veure si “maten” a qui l’ha eliminat. En aquest cas, podrà aixecar-se i tornar a jugar amb plena normalitat. El joc acaba quan només quedi una persona de peu, o bé, quan l’entrenador consideri oportú.

Mata-bolets per equips. El grup es divideix en dos, i cadascun d’ells es col·loca en un mig camp. La forma de “matar” i de ser eliminats és exactament la mateixa, però ara tenen limitacions espacials. No poden sortir-se de les línies de mig camp ni per llençar ni per esquivar la pilota. En cas de ser eliminat, ha d’anar a la línia de fons contrària al seu equip i pot seguir jugant des d’allà, col·laborant (a dues bandes) amb el seu equip. En aquesta variant, el joc acaba quan un dels dos equips aconsegueix tenir a tots els seus rivals a la línia de fons.


DIBUIXAR EL CAMP DE BÀSQUET

Es recomana que aquesta activitat sigui un exercici individual on cada nen i nena pugui plasmar la seva idea. La forma ideal, és fer aquest exercici en diferents moments de la temporada, principalment, a l’inici i al final. A l’inici, ens permetrà veure quins coneixements previs tenen i, per tant, de quina base partim. Ens ajudarà a saber quina és la idea dels nostres jugadors i la planificació, pel que a fa a la percepció espacial, serà més còmoda. El fet de tornar a fer l’exercici al final, ens permetrà, tant a entrenadors com als jugadors, veure el progrés i la millora en aquest aspecte al llarg de l’any.


JOC DE LES GERRES

En aquest joc hi ha una persona que atura, una que s’escapa i la resta han d’estar agafats per parelles amb els braços entrecreuats en forma de gerra. Per salvar-se, el que s’escapa pot unir-se a una de les parelles, posant-se en una dels extrems de la mateixa manera en que estan units. En aquell mateix moment, s’ha de complir la norma de “2 sí, 3 no” i el de l’altre extrem ha de sortir corrents i passa a ser ell qui s’escapa, podent utilitzar el mateix recurs per salvar-se però ara en una parella diferent. En cas de que la persona que atura atrapi a algú, hi ha canvi de rol entre els dos jugadors implicats. El joc finalitza quan ho decideixi el responsable de grup.


CUA DE LLOP

En aquest joc, els alumnes tindran un element (petos, trossos de tela, bosses de plàstic, etc.) que els propis alumnes es col·locaran pel pantaló, simulant una cua. El joc consisteix en que entre ells han de treure la cua als seus companys alhora que eviten que li treguin a ells. La velocitat dels peus i la velocitat de reacció seran molt importants, així com també l’atenció i la concentració. A més, ens permetrà conèixer el perfil dels nens, quins són més atrevits i decideixen atacar a la resta, arriscant-se, i quins són més protectors i centren els seus esforços en defensar-se. Tot i que podem fer que un cop li treguin la cua aquell jugador quedi eliminat, és recomanable fer l’altre variant, en la que els alumnes sense cua poden seguir jugant, intentant ser ara ells qui en treguin una, i on la resta, poden anar acumulant tantes com puguin.


 JOCS AMB PIQUES

piquesPrimera proposta: Tots els jugadors se situen en rotllana. Cadascun d’ells aguanta verticalment una pica amb la mà. L’entrenador cridarà “esquerra” o “dreta”, i els jugadors hauran de deixar la seva pica per rotar cap al costat indicat i agafar la pica del company. Si el jugador no aconsegueix arribar a temps i la pica cau al terra, quedarà eliminat. Per allargar el joc, podem donar més d’una vida a cada participant. Si el que volem fer és complicar-lo, podem canviar les paraules per altres com “blau i vermell”, “zip i zap”, “mec i moc”…

Segona proposta: Es tracta d’un exercici per parelles. Cada parella tindrà dues piques, les quals agafaran una amb cada mà, de manera que quedin paral·leles amb el terra i entre elles. Entre aquestes piques, que hauran de col·locar a la distància adequada, posarem una pilota. La parella haurà d’aconseguir desplaçar-se per la pista sense que la pilota caigui al terra, i hauran de transportar-la d’un fons a l’altre. També podem fer variants del joc on, per exemple, l’objectiu sigui intercanviar les pilotes amb altres parelles. És un joc divertit i on el treball cooperatiu entre ells serà molt important.